Aquesta ha estat la nostra última adquisició. Tot i que a l’hora de llegir-lo se m’ha fet una mica feixuc, cal dir que és interessant.L’autor pretén donar un missatge d’esperança dient que cap ferida del passat és irreversible. Al llarg del llibre explica que si el nen/a ha patit maltractaments, aquest, pot arribar a superar el trauma i no té perquè convertir-se en un adult fracassat.
Apareix el concepte de resiliència amb diferents exemples que el propi autor ha pogut viure des de la pròpia persona i des de pacients de la seva consulta. El llibre en tot moment pretén explicar que una infància infeliç no determina la vida.
"Una infancia traumática no determina el resto de nuestra vida. Los niños sometidos a malos tratos y abusos, a guerras, terremotos, pueden llevar una vida normal gracias a los vínculos que tienen con el mundo y consigo mismos, una especie de reserva biopsiquica que les permite sacar fuerzas de flaqueza. Esa capacidad de hacer frente a una experiencia traumática e incluso extraer beneficios de ello, se denomina RESILIENCIA.”
l'he deixat a mitges, no puc amb ell, suposo que no estic inspirada...
ResponEliminaFa molt bona pinta! Me l'apunto, eh?
ResponEliminaUna abraçada!
LO empecé a leer este verano, y tengo que retomarlo ;))) Gracias por recordármelo ;))))
ResponEliminaYo no lo he leido pero me lo apunto!!!! tiene buena pinta.
ResponEliminaun beso
La idea del llibre m'agrada! Jo també penso això mateix, em resisteixo a acceptar la irreversibilitat de les coses. Merci per compartir-lo!
ResponEliminaPer cert, preciosa la imatge del mes!! A veure si m'inspiro i et copio la idea.
Les imatges del mes són fetes per mi, familiars... Aquesta és del meu cunyat i la meva germana que van anar a Senegal. Com a record em van portar fotos de nens i nenes! genial! Són un sol!
ResponEliminaAriadna (retratdefamilia)
¡Muchas gracias por la recomendación! Lo anoto entre la lista de los pendientes.
ResponElimina